30/05/2025

L’assentament ha estat molt arrasat al llarg dels segles, però s’ha pogut localitzar l’estructura d’un forn de ceràmica i els enderrocs dels habitatges d’època alt-imperial (segles I-III), amb objectes rellevants com ara una llàntia d’oli i uns pesos de teler manual, i també petits fragments de murs que havien estat estucats i pintats amb color vermellós. Aquesta tarda, s’ha inaugurat el jaciment, que s’ha museïtzat i que a partir d’ara serà visitable.

La darrera excavació arqueològica que s’ha dut a terme als Plans de Santa Caterina ha permès corroborar la presència d’una vil·la romana en aquest indret que hauria tingut una zona de residència i una zona productiva. Malauradament, aquest assentament ha estat molt arrasat pels continuats treballs agrícoles al llarg dels segles i, de restes materials, n’han quedat poques: el més rellevant és l’estructura d’un forn de ceràmica i els enderrocs dels habitatges d’època alt-imperial (segles I-III), amb alguns objectes significatius com ara una llàntia d’oli i uns pesos de teler manual (pondus), i també petits fragments de murs que havien estat estucats i pintats amb color vermellós.

Segons s’ha pogut documentar, entorn dels segles IV-VI, en època romana ja molt tardana, la vil·la va evolucionar probablement cap a un tipus d’assentament més precari i amb uns sectors de producció més segregats. Se n’ha conservat un gran camp de sitges, amb una cinquantena que han estat excavades i que es distribueixen de manera irregular. S’han documentat fons de cabana que indicarien l’existència d’habitatges semisoterrats força simples destinats als pagesos. L’existència de grans camps de sitges són indicadors d’una explotació orientada al conreu del cereal. Les sitges d’època tardoromana es caracteritzen per no ser gaire grans. Quan ja havien acabat la seva funció, solien utilitzar-se com a abocadors i se n’obrien de noves.

Com a troballa més singular, cal esmentar que dues de les sitges es van utilitzar com a lloc d’enterrament. En una s’hi va trobar l’esquelet probablement d’una nena, d’uns 7 anys. En l’altra, el d’un jove d’uns 17 anys. Els difunts es trobaven llençats i sense cap indici de ritual funerari, la qual cosa que indica un tracte d’exclusió social. Aquest tipus d’enterraments no són estranys en època tardoromana.

Un jaciment obert al públic

Aquest conjunt ofereix les úniques restes materials d’època alt-imperial documentades fins ara al terme de Manresa. És l’únic jaciment arqueològic visitable del terme i també és de destacar que en aquest indret es poden explicar diverses fases d’ocupació humana de manera més o menys continuada des del segle I al segle XIX.

El Conjunt arqueològic dels Plans de Santa Caterina és una extensió del Museu de Manresa i entra a formar part dels espais museïtzats de la ciutat que tindrà visites i activitats pedagògiques pròpies, organitzades des del museu.

Tothom que vulgui conèixer la història, pot visitar ja el jaciment, que s’ha museïtzat i que a partir d’ara serà visitable. Aquest dissabte al matí es faran visites guiades i, a partir del diumenge 1 de juny, s’obrirà tots els dissabtes, diumenges i festius en el mateix horari que la Torre de Santa Caterina, que en aquesta època de l’any és de 9 del matí a 8 del vespre.

Aquest divendres a la tarda, se n’ha fet la inauguració oficial, que ha anat a càrrec de l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, i de la regidora de Cultura i Llengua, Tània Infante Martínez. També hi ha pres part Mercè Argemí Relat, tècnica de Patrimoni de l’Ajuntament de Manresa, que ha posat en context l’excavació, Jordi Morera Camprubí, director de l’excavació feta per Arqueòlegs.cat, empresa que s’ha encarregat dels treballs arqueològics i que ha fet la presentació dels resultats, i també l’historiador Jordi Piñero Subirana i l’arqueòleg Eduard Sánchez Campoy, que han participat en una visita guiada al jaciment.

Localitzat el 2013

El jaciment dels Plans de Santa Caterina va ser localitzat el 2013 per l’historiador manresà Jordi Piñero Subirana, en el marc d’una recerca sobre els camins antics del terme de Manresa. Entre el 2016 i el 2019 es van fer prospeccions sobre el terreny i unes primeres cales que van servir per identificar l’extensió i la cronologia del jaciment. Les parts d’aquest conjunt que corresponen a l’època medieval i a l’època moderna es van excavar entre 2020 i 2021. Tal com es va explicar, aquella intervenció arqueològica va fer aflorar restes de l’antic monestir de Sant Cristòfol, del segle XIII, i de la capella i el mas de Santa Caterina, que s’hi va construir a sobre a inicis del segle XVI i que van estar en actiu fins al XIX.

A més a més, en aquella mateixa excavació es va localitzar ceràmica d’època romana (segles II-III), motiu pel qual l’Ajuntament de Manresa va decidir programar una nova excavació de tota la zona amb l’objectiu de documentar de manera integral totes les possibles restes. Aquesta darrera campanya s’ha dut a terme entre el juliol de 2024 i el març de 2025 i ara se n’ha donat a conèixer el resultat, així com la museïtzació de tot el conjunt.

Les excavacions promogudes per l’Ajuntament de Manresa als Plans de Santa Caterina han comptat amb el finançament dels fons Next Generation de la Unió Europea, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, dins el projecte de significació del Camí Ignasià.

Totes les campanyes de recerca arqueològica s’han fet amb l’autorització dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya a la Catalunya Central i amb el consentiment de les propietats dels terrenys on es troba el jaciment, les germanes Arroyo Balaguer i Josep Huguet Biosca, a qui l’Ajuntament agraeix la bona disponibilitat i l’interès per a que aquest projecte patrimonial tan important per la ciutat es pogués dur a terme. Per la difusió en les diferents fases s’ha comptat amb la col·laboració del Centre d’Estudis del Bages i membres de l’entitat han ajudat molt en la recerca aportant el coneixement de documentació relativa a l’església i el mas en èpoques moderna i contemporània. Les visites compten amb la col·laboració de la Fundació Turisme i Fires de Manresa

2.000 anys d’activitat humana

Les restes arqueològiques que s’han posat al descobert són el resultat de la presència i l’activitat humana en aquest indret al llarg de gairebé 2.000 anys. En cada època s’han reaprofitat o destruït les construccions anteriors de manera que, en molts casos, les estructures ens han arribat força fragmentades o de manera parcial.

1.- Vil·la romana alt-imperial (segles I-III)

El primer assentament era molt probablement del tipus vil·la, és a dir, una casa de camp. Devia tenir una pars urbana o residencial i una pars rustica, on es feien les tasques relacionades amb l’explotació agrícola. El nivell del terreny era aproximadament un metre per damunt de l’actual. En algun moment s’hi va fer un gran rebaix, possiblement per conrear la terra ja que s’han identificat moltes rases per plantar vinya, de manera que les construccions van quedar arrasades. D’època romana alt-imperial s’ha conservat un forn de ceràmica, abocaments amb material d’enderrocs i alguna altra estructura productiva menor. El forn de ceràmica ara ha quedat cobert en espera de fer una teulada i tanca per posar-lo a la visita pública garantint la seva correcta preservació.

2.- Assentament tardoromà (segles IV-VI)

En aquesta època la vil·la va evolucionar i potser va acabar perdent alguna de les seves funcions. S’hi van obrir un gran nombre de sitges (forats per emmagatzemar el gra) i s’hi van construir alguns habitatges semisoterrats molt simples. A aquest període corresponen les dues troballes d’individus dipositats en sitges.

3.- Necròpolis alt-medieval (segles IX-XII)

L’indret molt probablement va esdevenir un lloc sagrat, amb un conjunt de tombes excavades a la roca allà on després es va erigir l’església.

4.- Monestir medieval (segles XIII-XV)

En aquesta època hi havia un petit monestir dedicat a Sant Cristòfol i habitat per monges deodades i, després, canongesses. Comptava amb una església, de transició entre el romànic i el gòtic, i tenia  una petita edificació annexa.

5.- Capella i mas (segles XVI-XVIII)

Després d’haver estat destruïda, la capella es va reconstruir el 1502 i, sobre les dependències del monestir, s’hi va edificar un petit mas. Aquestes són, bàsicament, les restes constructives que ara es poden veure i que inclouen elements característics d’una explotació vitivinícola, com ara una tina de tipus arcaic o restes de premses.

(*) Peu de foto: inauguració de la museïtzació de l'espai